Historia

La Filà Llana de Muro naix en el darrer terç del segle XIX, al voltant de 1880, quan un murer, Rafael Gonzàlbez Pérez (1853-1906), decidí fundar una nova filà degut a la seua aficció festera i se n'anà a la veïna ciutat d'Alcoi per tal d'escollir un tratge que, o bé li agradara o bé fora barat de llogar. Sembla que coneixia alguns industrials alcoians amb els quals tenia relació i que eixien en la filà Llana. La qüestió es que trià el d'eixa filà d'aquella ciutat que és considerada allí, per tradició, com la més antiga. logoL' origen del propi nom de la Filà també ha estat motiu de controvèrsia i existeixen dues postures enfrontades. Per un costat, tenim els defensors de que el nom prové del tipus de teixit del qual estava fet el tratge, o siga, de llana. Mentre que per altre, hi ha els qui creuen que prové del cognom d'una persona. La majoria dels historiadors de la festa es decanten cap a la primera tesi, és a dir, que el nom és degut al tipus de teixit del tratge. Segurament, aquest seria el tratge que a Rafael Gonzàlbez Pérez i els seus germans els entrà pels ulls i decidiren llogar per a eixir en les festes de Moros i Cristians de Muro. No hem d'oblidar que durant el segle XIX les filaes de Muro eren fundades per la figura dels "senyorets" (sense cap sentit peioratiu), donat que aquests eren els únics capaÇos de mantenir econòmicament una filà. Generalment, el senyoret pagava, bé sols o bé en companyia d'alguns amics o familiars, el lloguer dels tratges i la música, treia un bon tonell de vi i oloves i cedia una part de la seua casa per a reunir-se els festers.Aquests eren en la seua majoria els propis jornalers del senyoret. logoEl naiximent i els primer passos de la Llana van molt lligats a l'esmentada familia i el local estaria situat en les seues cases. A principis de la dècada del vint els Gonzàlbez es desvincularen de la Filà, potser perquè la figura del senyoret passà a un segon terme i comenÇaren a prendre part els festeres de la Llana en la seua direcció, decissions i economia, la música correria a càrrec de tots, i el lloguer dels tratges se'ls pagaria cadascú de la seua butxaca. La dècada dels setanta marcà el rebiscolament de la Llana amb l'increment dels membres per l'ingrés de nous joves : en 1970 en són 40 membres i al final de la dècada quasi es dupliquen. En 1972, la filà introdueix de la mà de Joan Mogino Rodrigo "Moixino", un acte en la programació general de festes que en el transcurs dels anys ha esdevingut una senya d'identitat propia i alhora un acte popular i divertit : L'Ambaixada del Tonell. Del funcionament actual de la filà podem ressenyar les següents peculiaritats; el cap de Filà, elegit democràticament, designa la resta de membres que conformaran la seua junta directiva per tal de descarregar en altres festers moltes de les funcions que fins ara ell feia en solitari; per a eixir en l'entrada cada any es realitza un sorteig per a elegir l'ordre de desfilada de cadascuna de les esquadres i amb la particularitat que la primera és sempre l'esquadra de dones i l'última l'esquadra representativa de la filà.

logo


       Facebook de la
       Filà Llana de Muro


El Tiempo en Muro de Alcoy